Ha arribat el dia de Pasqua, i amb ell, les panades, els robiols, els crespells... i, a més, enguany a s'Alqueria Blanca, un estol de salers.
Mn. Antoni Mª Alcover al seu llibre Corema, Setmana Santa i Pasco, defineix així les sales:
És una costum molt estesa per foravila dins tot Mallorca, que s’apleguen estols de fadrins, i se’n van sonant guiterres i guiterrons i canta qui canta per ses cases perquè els donin panades, i llavò fan un grandiós ball. A on conviden ses fadrines de ses cases que los donaren cosa…
Gratant una mica més en aquesta tradició, sabem que era costum que els Quintos (aquells joves que eren cridats a fer el servei militar), fossin els encarregats de cantar les sales. Però solien esser ajudats per altres homes, ja que a vegades no eren suficients per fer un estol, o no sabien tocar instruments...
L'estol de salers anava a totes les cases del poble per fer-se conèixer i així la gent sabés qui eren els quintos. A més, aprofitaven per recollir robiols i panades per fer un dinar o sopar tots junts. El seu tercer objectiu era convidar les fadrines al ball dels salers... S'ha de dir, que com més gran feia el present la casa, més ben situades estaven les filles de la casa al ball.
A s'Alqueria Blanca, un dels darrers anys que la tradició es va dur a terme, fou al 1983, on un grup d'homes es passejà per totes les cases de s'Alqueria i de Portopetro, tot i això, anys més tard, a principis dels 90, un estol de joves i al·lotes va recuperar la tradició, cantant-te durant una partida d'anys. De llavors ençà, cada any, per acabar la missa del dia de Pasqua, el cor parroquial ens en canta algunes com a símbol d'alegria i festa després d'una llarga quaresma.
A molts de pobles, ses sales tenen unes característiques que les diferencien d'altres, encara que algunes d'elles són comunes a més d'un indret. Una de les peculiaritats de les que es canten al nostre poble és el fet que es canten cançons no només de quatre versos, sinó també de sis i de vuit. A nivell melòdic, i una de les grans peculiaritats, és el fet que es cantin en dos grups, un d'ells cantant una melodia més aguda que l'altre. Des de S'Heura esteim encantats de tornar a reviure tradicions i costums que han quedat en el calaix dels records de molts curiablanquers i curiablanqueres i, a més, donar a conèixer a les noves generacions la riquesa cultural que caracteritza la nostra contrada.
Salut i molts d'anys!
